diumenge, 10 d’abril de 2011

L'infern d'alabastre (actualitzat)

No sóc d’anar a presentacions de llibres, de fet, ahir va ser la segona vegada que ho feia i per una raó molt personal. Durant mesos, des de la signatura del contracte amb l’editorial, he pogut anar parlant amb l’autor i seguint, més o menys, tots els passos que l’han portat fins aquí, a tenir la seva primera novel·la a la venda des de fa un parell de setmanes.
En Jordi, l’autor, i la Núria, la seva dona/companya/amiga (i la meva cosina), amb l’ajuda d’amics i familiars van preparar una presentació molt especial; un acte senzill, proper (a Cardona tothom es coneix), i ple de complicitats. Poder ser en aquell teatre, que estava ple, entre la gent que li és més propera, va ser tot un plaer i ser una més al sopar privat de després, encara més; els vostres amics són fantàstics!!!

Tampoc m’agrada recomanar llibres; crec que la lectura, com moltes altres coses, és molt personal. Quantes vegades no ens ha passat que aquell llibre, del que tothom en parla meravelles, no hem estat capaços de llegir-lo?


De “L’Infern d’alabastre” no us n’explicaré gaire cosa, sobretot perquè li trauria tota la gràcia, això sí, uns quants dels ingredients que porta són prou llaminers; traïció, revenja, mort, desaparició, joc de pistes, personatges estranys... gairebé tot en un entorn, familiar per mi, com és Cardona (i que ahir ja sentia diferent quan caminava pels seus carrers) i tot girant al voltant de la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, la seva patrona.
He de reconèixer que aquest tipus de lectura no és gaire del meu estil; però uns espais coneguts, tot i que alguns han canviat en els darrers mesos; uns personatges, pocs i ben definits; i un ritme àgil, em van tenir enganxada des del primer moment, fent-me perdre hores de son. Sé que el tornaré a llegir; aquesta vegada, com que ja conec la història, ho faré de manera diferent, amb més calma, perquè segur que hi ha coses que se m’han escapat.
Trencant la meva norma us diré que, si voleu passar una bona estona, li doneu una oportunitat a aquesta novel·la.

Deixeu-me afegir una cosa més, aquesta molt personal. Jordi, gràcies per la dedicatòria!!!


PS: Aquest és el vídeo promocional que va obrir la presentació de la novel·la.



5 comentaris:

  1. No sabia quin llibre regalar per Sant Jordi. Gràcies, crec que aquest l'inclouré a la llista. Té bona pinta!

    ResponElimina
  2. Sempre és interessant que t'apuntin quelcom. Li donarem una ullada a veure què.

    ResponElimina
  3. Del meu estil sí que ho és, pel que n'he llegit, i és veritat: fa molt bona pinta!

    ResponElimina
  4. Anar a una presentació així, conèixer l'autor i saber una mica com s'ha anat gestant tota l'edició del llibre... ha de fer molta il·lusió :-)

    Jo no tinc un tipus de llibre molt definit, per tant, m'encanta que el Jordi de la Banyera el vulgui llegir! ;-) Sempre que m'he guiat per una ressenya seva he encertat la tria!! JORDI, estaré a l'expectativa! ;-)

    ResponElimina
  5. Jordi, Ja us ho he dit que no m'agrada recomanar, però com que aquest és especial...

    Joan, sense cap compromís.

    Ferran, si cau, ja m'ho explicaràs ;)

    Assumpta, i tant que en fa! A veure què en diu en Jordi...

    ResponElimina